El correu electrònic (Electronic Mail o e-mail, en anglès) és un dels serveis més importants i populars d’Internet. Permet intercanviar missatges escrits entre usuaris de la xarxa. Es tracta d’un servei asíncron, ja que no és necessari que el destinatari del missatge estiga connectat per a enviar-li un correu.
Com funciona?
Cada usuari disposa d’una adreça de correu i una bústia situada en un servidor d’Internet. L’aplicació permet escriure un o múltiples missatges i enviar-los a un o diversos destinataris. Els missatges viatgen a través d’Internet fins a aconseguir la seua destinació.
Quant temps tarda a transmetre’s un missatge?
És un temps molt curt, d’uns segons si estem en la mateixa xarxa i d’uns minuts si el remitent i el destinatari estan en xarxes diferents. D’aquesta manera, en pocs minuts podem rebre un missatge enviat des de qualsevol punt del planeta, sense importar la longitud del missatge.
Per què és un servei asíncron?
Com hem explicat anteriorment, el correu electrònic no és un servei interactiu, és a dir, no és necessari que el destinatari del missatge estiga connectat quan el remitent envia el seu missatge. Ni tan sols és necessari que l’ordinador destí estiga connectat a Internet en eixe moment, ja que els missatges s’emmagatzemen en una bústia virtual. L’usuari podrà llegir els seus missatges quan ell vulga i contestar-los. Lògicament, també poden llegir-se i contestar-se en el mateix instant en què es reben.
Quina és l’estructura d’un missatge?
L’estructura d’un correu electrònic és similar a la del correu convencional en paper. Consta de 2 parts ben diferenciades:
- Capçalera
- Cos
La capçalera es divideix, al seu torn, en 4 parts:
Component | Apareix com | Significat |
Destinatari | Per a (to en anglés) | Adreça electrònica del destinatari. |
Remitent | De (from en anglés) | Adreça electrònica del remitent. |
Títol | Asumpte (subject en anglés) |
Assumpte que es tracta en el missatge. És com un titular que resumeix el missatge i permet, d’una ràpida ullada, seleccionar allò més urgent, interessant, etc.
|
Còpia | CC
CCO (BCC en anglés) |
Especifica a qui o qui s’enviaran còpies del missatge. Per tant, conté totes les adreces electròniques dels destinataris que rebran còpia.
És una còpia oculta que funciona com la normal, excepte que els destinataris no poden veure les adreces de correu dels altres destinataris.
|
Com són les adreces de correu electrònic?
Les adreces de correu electrònic estan formades per diverses parts que permeten identificar de forma única a l’usuari que envia i al que rep un missatge.
Vegem amb un exemple el detall de l’estructura:
jgarcia@telemail.es
- jgarcia: Nom de l’usuari. Representa el nom de la persona a la qual pertany l’adreça de correu. No té perquè correspondre a un nom real, ja que pot triar-se un àlies o pseudònim.
- @ El signe arrova (@) és comuna en totes les adreces de correu i serveix per a separar el nom de l’usuari de la resta de l’adreça.
- telemail: És l’empresa o proveïdor autoritzat de servei de correu electrònic.
- .es: Domini del sistema de correu electrònic. El més comú és que siga .com o de tipus geogràfic (com .és per a Espanya, .fr per a França o .uk per a Regne Unit).
Quins poden ser els proveidors de serveis de correu?
Actualment, existeixen multitud de proveïdors de correu electrònic, si bé la major part dels usuaris es congreguen en els serveis de Google, Microsoft i Yahoo.
Per a aconseguir una adreça de correu electrònic, n’hi ha prou amb dirigir-se a qualsevol dels portals que les ofereixen. Avui dia pot dir-se que tots els grans proveïdors posen a la disposició dels usuaris comptes gratuïts amb bastant capacitat, l’únic pagament indirecte és la publicitat que du associada i que hem de tolerar.
Com podem usar el correu electrònic?
Per a crear un nou missatge a enviar farem clic en l’opció Redacta.
Els camps a emplenar són els que hem vist al tractar l’estructura d’un missatge.
I, a més a més, els serveis de correu electrònic permeten adjuntar fitxers als nostres missatges, de manera que el nostre destinatari reba, a més del contingut de text, un o diversos fitxers amb informació addicional. La grandària d’arxius adjunts depèn de cada proveïdor de correu, encara que els valors normals oscil·len entre un màxim de 10 a 25 Mb.
Per a annexar fitxers farem clic en el botó del clip i seleccionarem l’arxiu o arxius corresponents.
Ara ha arribat el moment de posar en pràctica el que hem aprés, per a la qual cosa has de seguir les indicacions del professor.
Font: tuinstitutoonline.com