Ha arribat l’hora de programar, la programació és una disciplina molt necessària en els temps en que vivim, rodejats d’eines, gadgets i dispositius programables. La programació és l’alfabetització del segle XXI, i no dubteu que en el futur serà una assignatura pròpia a impartir des de primaria. El difunt Steve Jobs, cofundador de Apple, ja va profetitzar l’expansió d’aquesta disciplina a nivell mundial i va apuntar molt encertadament: “tota persona hauria d’aprendre a programar perquè també ensenya a pensar”.
Però, perquè és tan convenient aprendre a programar? Bé, programar suposa parlar el mateix idioma que la màquina, el que es coneix com pensament computacional i requereix de múltiples habilitats.
D’una banda, és necessari aprendre a analitzar problemes, descompondre’ls i cercar solucions compatibles. Durant la fase d’anàlisi s’identifiquen els elements, les seues relacions o els fluxos de dades, entre uns altres, i per a açò s’utilitzen una sèrie d’eines, com a diagrames que representen les entitats del sistema. El procés en si exigeix una capacitat analítica i d’abstracció important.
D’altra banda, es treballen les estratègies de resolució de problemes. Per exemple, si es vol desenvolupar un joc com el tres en ralla, una vegada fet l’anàlisi dels seus elements i regles, es passarà al disseny de les millors estratègies per a guanyar. Aquestes últimes s’expressaran de forma algorítmica, açò és, a manera de conjunts de passos basats en seqüències, repeticions i condicions.
Encara que semble estrictament informàtic, usem algorismes tota l’estona per a resoldre problemes quotidians, la qual cosa significa que desenvolupar l’habilitat d’identificar-los (metacognició) i refinar-los pot arribar a millorar la pròpia vida personal i acadèmica. És més, molts alumnes no aconsegueixen el seu màxim potencial perquè, simplement, o utilitzen incorrectament o no saben usar els seus propis recursos mentals. Tornar-se conscient d’ells, analitzar-los i reconstruir-los pot suposar una gran diferència, i en açò també ajuda la programació.
Després de l’anàlisi i el disseny, l’última fase consisteix en la programació. És un acte de creació en si mateix, on el programador va a poder veure i interactuar en viu amb el seu treball.
Programar línies de codi exigeix ser estricte i ordenat, ja que el propi ordinador també ho és a l’hora d’interpretar el programa. Alguns llenguatges, com Scratch o AppInventor (els programes que utilitzarem), suavitzen aquestes condicions afegint una capa gràfica que permet desenvolupar ràpidament de forma visual encaixant blocs de codi. A mesura que es van desenvolupant les capacitats de programació també es desenvolupen unes altres com la identificació de patrons o l’extrapolació de solucions.
A més a més, la programació i la creativitat van de la mà. Si la resolució de problemes necessita una bona dosi d’ella, el disseny d’interfícies, videojocs o elements multimèdia necessiten encara més.
I sense més preàmbuls ha arribat l’hora de començar a treballar, per a la qual cosa veurem uns conceptes bàsics sobre la programació i començarem amb eixa anàlisi i disseny d’algorismes que ens aniran entrenant en el pensament computacional. Pots descarregar-te aquest document on trobaràs algunes activitats, si les imatges no es veuen bé pots descarregar-te el mateix document en pdf.
Font d’informació: http://www.educacontic.es/blog/stem-por-que-ensenar-programacion-en-la-escuela-i-andonisanz
En unes poques dècades hem passat d’una societat en la que Internet era un terme innovador, que naixia donant la possibilitat de comunicar ordinadors separats en la distància i que feia somiar en un món ple de possibilitats, a una realitat en la que tots i totes estem interconnectats a través de la gran xarxa, una societat en la que viure sense Internet sembla una bogeria.
Viu les TIC 