La World Wide Web, WWW, o simplement Web, és un dels sistemes que ha contribuït de forma decisiva a l’acostament de la xarxa Internet a un gran nombre de persones i encara que la majoria ho identifiquen amb aquest servei i ara sone com a sinònim, no és el mateix.
Els programes per a explorar la informació es denominen navegadors Web, i permeten, entre altres coses, veure imatges integrades en un text, escoltar el contingut d’un fitxer de so, veure una seqüència gravada en vídeo, etc.
La Web es va desenvolupar en el centre CERN (el laboratori europeu de física de partícules, en Ginebra) com un mitjà de compartir informació entre els físics d’alta energia de tot el món. D’ací es va difondre la seua aplicació a la xarxa Internet, i en solament uns pocs anys es va estendre tant que el cabal d’informació disponible via Web és de tal magnitud que resulta pràcticament inabastable.
Hipertext
En la pràctica, el que fa la Web és intentar entrellaçar tot el coneixement disponible en la xarxa Internet en una complexa teranyina de servidors i documents interconnectats. Açò s’aconsegueix amb l’ús de l’hipertext, que consisteix a establir enllaços entre documents per mitjà de certes paraules i imatges que apareixen ressaltades en la pantalla i que permeten saltar directament d’un document a un altre. En l’hipertext aquests enllaços també es coneixen com hiperenllaços o links.
Els enllaços solen ser de dos tipus:
- Text: paraules subratllades i d’un altre color (normalment blau per als enllaços no visitats o morat per als enllaços ja visitats)
- Imatges: Poden ser fotografies, imatges animades, gràfics, imatges flash, etc.
La forma de usar un hiperenllaç és molt senzilla, es polsa amb el ratolí sobre ells per a que et duguen al lloc on apunten, i la manera d’identificar-los consisteix en passar el ratolí sobre ells, el punter es modificarà, passant de 
a 
Exemples:
- Enllaç amb text: https://viulestic.wordpress.com
- Enllaç amb imatge:
A més a més les paraules o zones calentes d’un document d’hipertext poden conduir:
- A una altra part d’aqueix mateix document;
- A un altre document diferent d’aqueix mateix servidor;
- A un document situat en un altre servidor de qualsevol part del món.
L’usuari no necessita saber on està situat un determinat fitxer: les connexions es realitzen d’una forma transparent amb només prémer el botó del ratolí. D’altra banda, la interconnexió de documents i servidors que constitueix aquesta immensa teranyina mundial que és la Web, fa que es puga accedir a una determinada informació per multitud de camins.
Les adreces Web
Les adreces Web contenen la informació necessària per a trobar tant el servidor com els directoris o subdirectoris en què estan allotjats els documents.
En les adreces també s’indica el protocol utilitzat per a aconseguir la informació.
Per a visualitzar les pàgines Web s’empra el protocol HTTP (Hypertext Transfer Protocol).
L’adreça completa d’una pàgina es denomina URL (de l’anglès Uniform Resource Locator, o Localizador Uniforme de Recursos), mentre que l’adreça del servidor es coneix com a nom de domini.
Una URL pot ser molt llarga o molt senzilla depenent de l’estructura de directoris o subdirectoris on es trobe situada la pàgina.
Un exemple de cada cas podrien ser els següents:
Font: https://www.tuinstitutoonline.com/cursos/internet_1/02www.php
Viu les TIC 