Els riscos en Internet i les xarxes socials

 

Vivim en una societat cada vegada més en contacte amb les noves tecnologies, i no és una excepció per als més menuts de casa, ja que els pares i les mares comencen a utilitzar les tabletes com a un recurs educatiu i d’entreteniment, però el problema arriba quan els xiquets ja no són tan menuts i són capaços de navegar i utilitzar aquests dispositius de forma autònoma.

D’altra banda, el desenvolupament de la telefonia mòbil i dels coneguts com Smartphones permet que els joves puguen tenir accés a Internet en la seua butxaca. L’edat mitjana d’inici en la telefonia mòbil per part dels menors espanyols se situa entre els 10 i els 12 anys. A més, la majoria dels menors accedeix a internet en la seua casa o en el carrer.

1200px-Mumbai_Guy_on_phone_November_2011_-2-5_Closeup.jpgA Espanya, l’edat mínima per a accedir a una xarxa social, excepte a les específiques per a menors, és de 14 anys. Malauradament no pot haver-hi un control real de l’accés de menors de 14 anys ja que es pot mentir en els formularis d’inscripció. I és precisament en les xarxes socials on diversos estudis asseguren que es localitzen els majors riscos, com el bullying, l’assetjament sexual, els abusos contra la privadesa, el contacte no desitjat o de tipus sexual amb desconeguts, etc.

Són riscos que els xiquets i xiquetes saben identificar, la qual cosa no implica que posen mesures per a evitar-ho, llavors els joves no tenen la mateixa percepció dels riscos online que els adults. De fet, consideren que, per exemple, enviar fotografies sexys i rebre comentaris pot ser afalagador i, fins i tot, excitant, convertint-se en una experiència negativa tan sols quan es reben comentaris negatius o aquestes fotos es difonen entre moltes persones.

A més, una mateixa situació és percebuda de manera diferent entre els joves. Les dades reflecteixen que alguns d’ells són molt previnguts amb tota la informació que és de tipus personal, mentre que uns altres creuen que no passa res amb independència del tipus de dades que difonguen a través de la xarxa.

No obstant això és molt útil conèixer una serie de consells fonamentals que han de seguir els xiquets i xiquetes en les xarxes socials.

  1. Quan et faces un perfil social, configura adequadament la privadesa perquè el contingut que publique només puga ser vist pels teus amics.
  2. Tin en compte que les persones que coneixes per internet són desconeguts en la vida real, NO SÓN ELS TEUS AMICS.
  3. No publiques informació personal com el teu telèfon, adreça etc, en Internet.
  4. Quan es publica una foto en Internet, es perd el control sobre la seua difusió i durada. Encara que després s’esborre, no desapareix de la Xarxa.
  5. En Internet cal comportar-se amb respecte i educació. No faces a uns altres el que no vulgues que et facen a tu.
  6. Denúncia a les persones o les accions que perjudiquen als altres. Si coneixes algú que estiga sent assetjat, DENUNCIA-HO.
  7. Si adquireixes un telèfon mòbil amb internet, desconnecta l’opció de geolocalització, així quan publiques en el teu mur des del mòbil, ningú sabrà on estàs.
  8. Guarda les converses del xat, ja que et pot ser útil en cas que hi haja algun problema.
  9. Si t’ocorre alguna cosa que no et faça sentir bé en Internet, comunica-ho als teus pares. Has de saber dir NO a les coses que no vulgues fer i comptar amb els teus pares que són els teus millors aliats.
  10. El millor filtre per a Internet és el coneixement.

D’altra banda també és útil saber a quins riscos ens enfrontem al utilitzar Internet i les xarxes socials. Algúns dels més importants són:

Grooming: D’aquestes noves formes de comunicar-se han sorgit nous riscos o formes d’assetjament amb un impacte fatal com el grooming una pràctica a través de la qual un adult es guanya la confiança d’un menor amb un propòsit sexual.

Sexting: El sexting o intercanvi de fotografies o vídeos amb contingut eròtic entre els propis joves amb les quals després arriben a extorsionar-se causant danys psicològics importants.

Ciberbullying o ciberassetjament: D’altra banda, existeix el conegut com ciberbullying, o assetjament entre menors que en Internet pel seu caràcter global, suposa un abast que pot arribar a generar molt danys no solament al menor sinó a la seua família i amics.

Ciberadicció: també conegut com a trastorn d’addicció a internet és un terme que es refereix a una suposada patologia que suposa un ús abusiu d’Internet, a través de diversos dispositius (ordinadors, telèfons, tabletes, etc.), de manera que aquest ús interfereix amb la vida diària.

En conclusió, els joves han de valorar la comunicació física per damunt de la que poden entaular a través de les noves tecnologies. Els avantatges de conèixer a l’interlocutor enfront dels riscos de no fer-ho. La seua educació és la base d’un futur Internet més segur. Així, és important que sàpiguen que han de tenir en compte que parlar habitualment amb un desconegut en internet, no li converteix en conegut. L’addicció a les noves tecnologies és un problema en alça i se li ha de donar la importància que té. El temps que passen els joves en Internet ha d’estar limitat, segons siguen les motivacions d’ús de la xarxa i l’edat.

A continuació anem a veure uns videos que ens mostren alguns dels perills de Internet:

El peligor de las redes sociales:

Grooming:

Sexting:

Ciberassetjament:

Ciberadicció:

El “postureig” que tan de moda està.

 

Fonts:

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s